AMIC -AMIGO- JOSÉ PEJÓ

Los caminos que nos unen o nos separan a lo largo de nuestra vida son intrincados.

En ocasiones la casualidad acerca dos realidades y abre una tercera puerta, una nueva mirada a todo lo conocido hasta entonces. Otras veces la suerte o la búsqueda… y siempre un nuevo amanecer.

Ahora, gracias a nuestro certamen “Poe-Silla”, hemos despertado un poco más lejos; abrimos otra ventana para susurrar, al menos, que  amamos la poesía. Y al otro lado nos escucharon.

Uno de esos oídos atentos fue José Pejó Vernis, primer premio en valencià del concurso. Nos agradó a todos los compañeros de la asociación que pudiera venir, a pesar de la distancia, que nos conociera un poco, a través del Recital poético, y que se llevara una agradable impresión de aquella velada.

De aquel “instante” surje ahora la poesía que nos regala a la Associació Cultural Amics de la Poesia de Silla, y que publicamos aquí.

Gràcies amic José!

ELS POETES DE SILLA

A l’Associació Cultural Amics

de la Poesia de Silla,

amb un abraç,

i al Poble de Silla, al què ara jo tinc

la persona i el meu nom vinculats.

Sempre s’ha dit que Silla era bressol

de musics i pintors. Ara puc dir

que és la platja frondosa en l’Albufera

on se sembren els versos en el fang

i creixen els poetes com barrals

de l’arena i a l’ombra de la veu,

per on bellament ix a borbollons

la poesia a l’aire des de l’ànima.

Corre el poema d’aigua per la sèquia

i corre el llaurador tallant els versos.

Deixen veure el somriure les mangranes,

i les taronges cauen a una terra

imantada on la flor se traga el temps.

No funcionen les brúixoles profètiques

—encara que eixa terra és de miracles—

ni el compàs de les hores quan és l’horta

la que mana amb horaris de collites,

de sol i pluja i canta amb les olors

de la fuita madura, mentres volen les llises

en un mar d’aigua dolça i fils de canya.

Silla només té un punt dels cardinals,

no té nord ni té sud, és l’horitzó,

com un poema escrit a la vora del mar.

Té una colla d’amics que s’arrepleguen

al voltant del paper i de la tinta

amb el nom Poe-Silla i amb un mapa

que agabella les veus de tot el món.

Jo he tingut eixa sort, amb tot l’orgull,

de contemplar el Lluent, l’Espill del Sol,

i omplir un dia, amb ells, de poesia.

Gràcies per tot, amics!

José Pejó Vernis

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: